APS al CEIP Federico García Lorca

M’ha agradat molt realitzat aquest projecte. Pense que és molt important 

entrar a les aules, és el que realment necessitem per a saber com fer la 

nostra feina de la millor manera possible i veure com funciona una classe.

M’ha agradat molt anar al CEIP Federico García Lorca, ha sigut molt positiu 

poder anar a un col·legi, ja que enguany no podem gaudir d’un període de 

pràctiques i que aquestes són bastant escasses al grau.

He de dir que he gaudit molt. Tindre a dos alumnes a la teua disposició 

i poder treballar amb ells i fer les activitats que tu vulguis és una cosa fantàstica.

A més a més un dels meus alumnes tenia diagnosticat dictamen de asperger, i 

aprendre a treballar amb xiquets amb aquestes característiques també és un 

aspecte molt positiu i que et prepara per al dia de demà com a mestra.

Les classes han de ser dinàmiques

Les classes han de ser dinàmiques, així es titula aquesta entrada. Com a estudiant de magisteri i futura mestra pense això, és més, pense que tots els mestres, futurs mestres i agents educatius ho haurien de pensar, si el aprenentatge no és dinàmic no serveix per a res.

Dia rere dia m'enfronte a la situació anecdòtica que ocorre a la universitat. Quasi tots els professors ens diuen que les classes han de ser dinàmiques, que no hi ha que fer exàmens, que l'alumne ha de fer seu el coneixement, etc., etc... Però després quasi tots fan el mateix, entren a classe, tanquen llums i cortines, engeguen la pissarra digital amb un powerpoint i durant una hora i mitja o dues hores es dediquen a llegir el que diu a la pissarra, encara que moltes vegades han dit que la pissarra digital no ha de substituir als llibres, que sols ha de ser un complement. Més ironia.

Bé, entrar a una classe, apagar llums, engegar el powerpoint i començar a llegir-lo, dinamisme 0. Això sap fer-ho qualsevol persona, no cal tindre certs títols universitaris. I tal vegada la carrera de magisteri estigui tan criticada per professors així, que es dediquen a llegir i res més. Entren, solten el "rollo" i adéu. No.

No. Ser mestres no és això. Estic cansada dia rere dia de sentir la mateixa cançó, que les classes han de ser dinàmiques, i que després quasi ningú predique amb l'exemple.

Si penses que les classes s'han de donar així t'has equivocat de feina.

Si jo entre a una aula d'educació Infantil i em fique a llegir un llibre sobre l'univers o sobre els tipus d'animals els xiquets no van a entendre res, és el que passa moltes vegades amb nosaltres. Jo he de fer-ho dinàmic, inclús diria que fer-ho dinàmic hauria de ser una obligació.

#‎vuelveSalvados‬ ‪#‎MachismoMata‬

Feia temps que el programa de televisió Salvados estava anunciant la seua tornada, i anunciaven també de que es parlaria en el primer programa: machismo mata. Al veure el tema elegit per a començar temporada em vaig quedar sorpresa, però a la vegada contenta.

És un tema del qual no es parla massa als mitjans de comunicació, és cert que dia rere dia, i per desgràcia, hem de veure a les notícies moltes dones que moren assassinades a mans de la seua parella; però no es parla de masclisme, no es conta a la societat el mal que aquest fa. També és un tema que com a dona, i coma dona feminista, m'interessa.

Va arribar el diumenge a les 21:30h i jo ansiosa per veure el programa, inclús li vaig ficar el recordatori a la televisió. Per fi va començar, l'hora que dura el programa em va passar com si fossin 5 minuts.

Pense que el programa donava el que podria ser la solució: l'educació. És una qüestió que jo també pense, sempre dic que l'educació és l'arma més poderosa per a canviar el món.

De manera indirecta o directa durant molt de temps en la nostra societat, i a dia de hui encara queda molt d'aquesta pràctica, s'ha educat en desigualtat, s'han reproduït models desiguals. Als xiquets se'ls ha dit que poden jugar a futbol, i que no han de plorar perquè els homes no ploren, els homes han de ser valents. A les xiquetes se'ls ha dit que sols poden jugar a nines, a coses "de xiques" i que de majors han de ser criades de les seues parelles.

Trist però cert, massa trist i massa cert. Per suposat que estic en contra d'aquests models.

I no cal mirar cap a fora, cap a altres països, cultures, societat o religions. No. Mireu cap ací, cap a la nostra societat, i cap a dins de les nostres cases. On durant molt de temps, i per desgràcia encara a dia de hui, el germà pot fer el que vulgui, pot tornar a casa a l'hora que vulgui, no fa cap tasca domèstica, i on la germana ha de ser una criada, ha de tornar prompte a casa, ha de servir als homes de la casa.

I tot açò per què? Perquè vivim en una societat masclista.

Hi ha gent que es pensa que això ja forma part del passat, però no, continua reproduint-se molt més del que ens pensem.

Com a mestra que seré d'ací uns quants anys, puc jurar que jo no vaig a reproduir aquests models. Vaig a educar des de la coeducació i la igualtat, vaig a ensenyar als meus alumnes que no hi ha jocs de xics i jocs de xiques, que un nen pot jugar amb les nines i una nena pot jugar a futbol.

Tot comença des de la infantessa, on se'ls castiga amb sexismes. I sí, a l’educació infantil es poden treballar tots aquests valors, per molt que paregui impossible a algunes persones.

Va ser un programa increïble.

És necessari un canvi en l'educació, educar en igualtat i educar en valors, que donarà lloc a que poc a poc la societat vaja canviant. Tot açò ocorre perquè vivim en una societat masclista i misògina que reprodueix valors i actituds masclistes.

Canviem l'educació i canviem la societat. És possible.

Ni una dona més! Tots som humans i tots hem de ser lliures.

Valoració del primer quadrimestre de l'assignatura

Hola!

Pareix mentida, pareix mentida com passa el temps... L'altre dia començarem el segon curs de la carrera, començarem el primer quadrimestre, i ara ja tenim mig curs.

Començarem l'assignatura i començarem a conèixer-nos, començaren els treballs, els grups, les presentacions, i sobretot, les amistats. Ja portem un quadrimestre junts, ja portem mig curs junts.

Ha sigut una assignatura diferent, la veritat que no m'esperava que fora així, però m'ha agradat molt.

M'ha agradat perquè és dinàmica, i jo sempre dic que les classes han de ser dinàmiques, i nosaltres, mestres d'infantil, sabem millor que ningú que les classes han de ser dinàmiques.

M'agrada perquè la classe es fa molt agradable, no és la típica classe teòrica i avorrida, on t'unflen a powerspoint i no deixes de mirar el rellotge per a veure quan de temps queda...

He estat molt a gust a les classes, he treballat molt be amb els meus companys i companyes, i he fet amistats, aprendre coses noves i fer amistats, el millor.

Per un altre quadrimestre! Salutacions i bones festes a totes i a tots!

La millor professió del món, la nostra.

Per a mi, ser mestra és la millor professió que pot haver al món, i estic molt orgullosa d'haver-la escollit, convertir-te en el que sempre has somiat ser des de menuda és una de les millors coses que et poden passar.

No es tracta d'entrar a una aula i explicar la lliçó, la faena dels bons mestres va més enllà, sí, dels bons mestres, perquè per a mi una persona que entra a una aula, conta la lliçó del dia i se'n va, sense mirar més enllà, sense mirar si els alumnes estan bé, sense mirar si els alumnes ho entenen, no mereix dir-se mestre.

La bona mestra o el bon mestre fan la lliçó seua, fan la lliçó dels seus alumnes, ensenyen amb tant d'entusiasme que són capaços de transmitir qualsevol cosa; però no es tracta sols d'ensenyar uns coneixements, es tracta també d'estimar als teus alumnes, de tindre mil ulls, mil orelles, mil mans, per atendre a tots com cal, fer una carícia a un xiquet quan la necessite, preocupar-se si es veu que alguna cosa no va bé i actuar i fer que es desenvolupen com a persones.

Tot i que ens enduguem moltes crítiques, la gent es pensa que ensenyar és molt fàcil, pobres il·lusos, però els bons docents sabem que no és així; hem d'estar molt orgullos de la nostra professió, jo ho estic, i moltíssim, que vosaltres no ho esteu?

A continuació us deixe un vídeo anomenat La mejor profesión del mundo, persuposat la nostra.

Disfruteu del vídeo i de la vostra professió!

https://www.youtube.com/watch?v=fh7yGZbBv38

Comunitats d'aprenentatge

Hola, avui vaig a parlar-vos una mica sobre les comunitats d'aprenentatge.

Les comunitats d'aprenentatge són un projecte basat en un conjunt d’actuacions educatives d’èxit (AEE) que s’ha demostrat científicament que milloren el rendiment educatiu, la convivència del centre i del seu entorn.

Dos elements clau en l’aprenentatge: les interaccions i la participació de tota la comunitat en el centre educatiu.

Algunes de les seues idees principals són les seguents:

- Superació del fracàs escolar.

- Aumentar la bona convivència.

- Milorar la relació entre la escola i la comunitat.

- Somiar l’escola que volem entre tots.

- Igualtat de diferències.

- Un lema: fer l’escola que volem.

Entre les seues activitats destaquen  els grups interactius i les tertúlies literàries.

GRUPS INTERACTIUS: 

- Són agrupacions hetereogènies on un adult dinamitza el treball del alumnat. Els grups estan compostos per 4 o 5 alumnes, tenint en compte que siguin heterogenis.

- Cada grup té un temps per a fer una determinada activitat, després del qual rotarà i anirà amb un altre voluntari a fer altres activitats diferents.

- Es combinen en una mateixa activitat els valors de tolerància o solidaritat i l’aprenentatge instrumental.

- En els grups interactius, les aules s’obren a la comunitat i és quan realment es converteix en una comunitat d’aprenentatge.

TERTÚLIES LITERÀRIES DIALÒGIQUES: 

- Són reunions de persones que es coordinen per escollir un titol literàri (generalment obres clàssiques) que tots han de llegir simultàniament. Es posen d’acord en el nombre de pàgines que han de llegir, i posteriorment es reuneixen per comentar allò que han llegit.

- Cada persona ha de tindre algun paràgraf assenyalat que li hagi agradat especialment i explicar els motius.

- Tenen com a base les reflexions, els debats i els arguments, i també els experiències quotidianes dels participants.

- No es pretén descobrir i analitzar el que l’autor vol dir, sinó fomentar el diàleg i la reflexió a partir de les diferents interpretacions  que poden sorgir d’un text.

Com ja he dit algunes vegades a classe, sóc voluntaria en una comunitat d'aprenentatge a un col·legi del meu poble, Sueca.

Les comunitats d'aprenentatge són per a mi una de les millors eines per a millorar l'educació i canviar la seua situació actual, si volem millorar, totes les escoles deurien situar en el seu horitzó convertir-se en una comunitat d'aprenentatge, si algun dia ho aconseguim gaudirem d'una educació de qualitat.

A continuació us deixe un vídeo explicatiu sobre què és una comunitat d'aprenentatge, com es forma, les seues activitats, etc. Espere que us agrade!

Una salutació!

https://www.youtube.com/watch?v=HUlNsMpB9PY

Vídeo Rita Pierson

Aquest vídeo vaig tindre el plaer de veure'l l'any passat. Sincerament em va deixar sense paraules.

Rita Pierson és mestra, els seus pares i avis materns també ho eren. Rita parla sobre el poder que tenen les relacions humanes, fixar-nos en les coses que tenim bé i no en les que tenim mal...

També ens diu que cada nen i cada nena mereixen ser campions i nosaltres tenim el poder de aconseguir-ho, ja que som educadors i varem nàixer per a marcar la diferència.

A continuació us deixe el vídeo, espere que us agrade tant com a mi, val la pena!

https://www.youtube.com/watch?v=SFnMTHhKdkw